Desenvolupament vs turisme
El turisme sostenible és una forma de turisme que segueix els principis de sostenibilitat, els quals compatibilitzen el desenvolupament de l'activitat turística amb el respecte i la preservació dels recursos naturals, culturals i socials. La seva missió és afavorir la reducció de les tensions entre la indústria turística, els visitants, les comunitats natives i el medi ambient.
El concepte de sostenibilitat (o també anomenat sostentabilitat) va aparèixer per primera vegada l'any 1980 en l'Estratègia Mundial per a la Conservació, on es defineix com "una característica d'un procés o estat, que pot mantenir-se indefinidament". La definició més acceptada del concepte de desenvolupament sostenible és la que proposa l'informe anomenat "El nostre futur comú" (Our Common Future), a la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides (Informe Brudtland):
El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present, sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats
La definició de l'Informe Brundtland conté dos factors elementals: les necessitats humanes i les limitacions de l'ecosistema global. El concepte de desenvolupament sostenible no conté directrius sobre la relació desitjable entre les accions de la societat humana i l'estat del món natural, més aviat es tracta d'un concepte flexible que pot adaptar-se a diferents actituds ètiques i estratègies de gestió. En la 2a Estratègia Mundial per a la Conservació (1990), "Cuidem la Terra", el terme desenvolupament sostenible és usat amb el significat: "millorar la qualitat de vida dels éssers humans fent que visquin dins la capacitat de càrrega dels ecosistemes que són, el suport de la vida". La necessitat d'un desenvolupament sostenible s'inscriu en les prioritats mundials expressades en les recomanacions de l'Agenda 21 a la Conferència de Rio i el V Programa d'Actuació Comunitària per al Desenvolupament Sostenible.
Se solen distingir tres dimensions centrals del desenvolupament sostenible:
- La sostenibilitat ambiental que ha de garantir que el desenvolupament sigui compatible amb el manteniment dels processos ecològics essencials, la diversitat biològica i dels recursos.
- La sostenibilitat social i cultural que ha de garantir que el desenvolupament sostenible augmenti el control dels individus sobre les seves vides, sigui compatible amb la cultura i els valors de les persones, mantenint i reforçant la identitat de la comunitat.
- La sostenibilitat econòmica que ha de garantir que el desenvolupament sigui econòmicament eficient, beneficiï a tots els agents de la destinació o regió turística, i que els recursos siguin gestionats localment.
Prenent com a referència la definició de desenvolupament sostenible de l'Informe Brundtland, l'OMT defineix el turisme sostenible de la següent manera:
El desenvolupament del turisme sostenible satisfà les necessitats dels turistes i regions amfitriones presents, alhora que protegeix i millora les oportunitats del futur. Està enfocat cap a la gestió de tots els recursos de manera que es satisfacin totes les necessitats econòmiques, socials, estètiques i ètiques al mateix temps que es respecta la integritat cultural, els processos ecològics essencials, la diversitat biològica i els sistemes de suport a la vida
Aquesta definició teòrica d'una estratègia de desenvolupament turístic persegueix l'equilibri entre els impactes econòmics, socioculturals i ambientals de l'activitat turística.
