El passat 10 de desembre, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, Aethnic i fapmi-ECPAT España van organitzar a Barcelona la jornada “Turisme i infància: reptes i oportunitats per a un model lliure de violències”, una trobada que va reunir administracions públiques, entitats socials, empreses turístiques i professionals del sector amb un objectiu comú: avançar cap a un model turístic més ètic, responsable i protector amb la infància i l’adolescència.
La jornada s’emmarca en el projecte desenvolupat al llarg del 2025 per ambdues entitats, que ha inclòs una diagnosi pionera a la ciutat de Barcelona i la creació del Grup de treball DITUR, orientat a la cocreació d’un protocol sectorial de protecció.
Turisme responsable i drets de la infància: una mirada global i local
La primera taula rodona, titulada “Turisme responsable: un repte global i local per a la protecció dels drets de la infància”, va permetre situar el marc conceptual i institucional de la problemàtica.
El Sr. José Antonio Donaire, Comissionat per a la Gestió del Turisme Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, va destacar que la vulneració dels drets de la infància en el turisme està vinculada a dos processos clau: la internacionalització del turisme i l’augment de situacions de vulnerabilitat social. Va reclamar una acció institucional més forta i va subratllar la necessitat de promoure un turisme responsable que analitzi l’impacte real de les pràctiques turístiques i garanteixi la traçabilitat de les cadenes de subministrament. Donaire també va posar en qüestió la manera com el turisme s’adreça als infants, sovint des d’una mirada consumista i poc respectuosa amb el seu dret al lliure desenvolupament.
Per la seva banda, el Sr. David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona, va aportar una mirada interseccional de ciutat, remarcant que el turisme és una activitat transversal que pot afectar múltiples drets. Va explicar el paper de la Sindicatura en la detecció i abordatge de vulneracions, així com la importància de reforçar les xarxes existents (com la dels ombudsman locals) per sensibilitzar i prevenir violències. També va assenyalar la manca de recursos en casos de violències no recents, fet que pot derivar en processos de revictimització.
La Sra. Selma Fernández, coordinadora de programes de fapmi-ECPAT España, va insistir que parlar de turisme responsable implica necessàriament abordar la protecció de la infància com un element estructural del model turístic. Va alertar sobre les característiques del sector que poden generar riscos, com la temporalitat, la fragmentació de responsabilitats o la manca de traçabilitat, però també sobre el seu potencial preventiu. Fernández va remarcar la importància de parlar d’explotació sexual infantil, i no de “turisme sexual”, i va destacar la responsabilitat clau del sector privat més enllà de la sensibilització, apostant per mecanismes operatius de prevenció, detecció i resposta.
De la diagnosi a l’acció: eines i experiències del sector
La segona taula rodona, “De la diagnosi a l’acció: experiències i eines per a un turisme protector”, va posar l’accent en les respostes concretes que poden donar-se des del sector.
La Sra. Selma Fernández i la Sra. Carla Cama, directora de projectes locals d’Aethnic, van presentar els resultats de la diagnosi desenvolupada a Barcelona, que evidencia una clara escletxa entre la gravetat objectiva de la problemàtica i la percepció social. Tot i això, més de la meitat de les persones enquestades reconeixen que l’afluència massiva de turistes pot incrementar el risc de violència envers infants i adolescents. La ciutadania identifica com a zones més sensibles els espais associats al turisme massiu, l’oci nocturn i la prostitució, i un percentatge molt elevat manifesta no conèixer cap protocol ni referent d’actuació en cas de detectar una situació de risc.
En aquest context, es va presentar la feina del Grup DITUR, creat a principis del 2025 com a espai de treball en xarxa i cocreació, del qual ha sorgit el Protocol sectorial per a la prevenció de les violències vers la infància i l’adolescència en el turisme.
Veus del Grup DITUR: bones pràctiques i compromisos reals
La taula va comptar amb testimonis de membres del Grup DITUR que van compartir experiències i compromisos des de diferents àmbits.
La Sra. Catalina Alemany, directora de Responsabilitat Social Corporativa de RIU Hotels & Resorts, va explicar com la identificació de situacions de risc als seus establiments va portar la cadena a adherir-se a The Code l’any 2012. Des d’aleshores, RIU ha desplegat una política corporativa contra l’explotació sexual infantil, amb formació contínua del personal, capacitació de col·laboradors i campanyes de sensibilització. Alemany va subratllar que es tracta d’una problemàtica sistèmica que requereix un suport institucional clar i va afirmar que “si al final de l’any no ha passat res, probablement alguna cosa s’està fent malament”.
La Sra. Natàlia Ruiz, fundadora i CEO de Trip Trup, va posar el focus en pràctiques habituals del turisme internacional que poden vulnerar drets, com les visites a orfenats, el volunturisme amb menors, les visites a escoles en horari escolar, la utilització d’imatges d’infants amb finalitats comercials o la normalització del treball infantil com a atractiu turístic. Va defensar el paper de les agències de viatges com a agents clau per prevenir aquestes situacions, apostant per la formació, la sensibilització dels clients i l’aplicació de codis de bones pràctiques que parteixin d’un principi bàsic: no fer en altres territoris allò que no acceptaríem a la nostra pròpia comunitat.
Finalment, la Sra. Maria José Tesouro, cap de Secció d’Assistència i Coordinació Turística de la Diputació de Barcelona, va presentar el programa TurismeS, orientat a posar les persones al centre de les polítiques turístiques. Va destacar les quatre línies de treball de la Diputació: inclusió social, perspectiva de gènere, accessibilitat universal i millora professional del sector, i va reafirmar el compromís institucional per implementar el protocol DITUR al territori. Com a exemple complementari, va exposar el desenvolupament del Protocol contra les violències masclistes en allotjaments turístics, una iniciativa pionera que estableix un marc d’actuació, formació i adhesió per a les empreses del sector.
Un pas endavant cap a un turisme amb drets
La jornada va evidenciar la necessitat de continuar reforçant el treball en xarxa, dotar el sector d’eines pràctiques i assumir la corresponsabilitat en la protecció dels drets de la infància. El Protocol DITUR esdevé així una eina clau per avançar cap a un model de turisme que no només generi activitat econòmica, sinó que també garanteixi drets i benestar.
Esdeveniment organitzat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
