Barcelona, 27 de novembre de 2024, biblioteca del Poblenou Manuel Arranz – Barcelona va ser l’escenari d’una reflexió profunda sobre el futur del turisme en el marc de la jornada “Prefigurem el Futur del Turisme Sostenible”, organitzada per Aethnic, associació de turisme sostenible amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa. Experts de l’administració, l’Economia Social i Solidària i la perspectiva de gènere es van reunir per abordar els reptes i oportunitats d’un sector clau en la transició socioecològica i la justícia social.
La consellera del Districte de Sant Martí, Silvia López, va inaugurar l’acte posant en relleu el paper econòmic del turisme, que representa un 14% del PIB i un 15% de l’ocupació de la ciutat de Barcelona. López va destacar la importància de transformar el model turístic perquè sigui equilibrat i sostenible: “El turisme ha de ser un motor de responsabilitat social, contribuint a millorar la convivència i la qualitat de vida tant dels residents com dels visitants.” Entre les mesures impulsades per l’Ajuntament, va mencionar la regulació dels lloguers turístics, la gestió d’espais saturats i l’ús de la taxa turística.
Entre l’elitització i el turisme popular: alternatives en disputa
Ernest Cañada, coordinador d’Alba Sud, va destacar els reptes del model de creixement turístic actual, posant l’accent en la necessitat d’apostar per alternatives més inclusives com el turisme popular. Segons Cañada, el malestar creixent en territoris sobreexplotats turísticament reflecteix el desplaçament de la ciutadania i la pèrdua d’identitat dels espais que habiten.
Cañada va plantejar tres possibles escenaris de futur: un model d’acumulació intensiva que prioritza el creixement turístic sense límits, l’elitització del turisme dirigida a mercats exclusius amb greus conseqüències de desigualtat i una aposta pel turisme popular, centrat en les necessitats socials i en el respecte als límits ecològics. Va concloure: “Davant de l’aposta per un turisme al servei de les elits, reivindiquem un turisme popular que posi les persones al centre, respectant els límits ecològics i combatent les desigualtats socials. És moment de prioritzar un model democràtic i accessible, que respongui a les necessitats de la majoria i no als interessos d’una minoria privilegiada.”
Els reptes de l’administració pública: gestionar el turisme amb equilibri i sostenibilitat
La primera taula rodona va reunir representants clau de l’administració pública per debatre sobre la gestió del turisme. Soledad Bravo, Gerent de Turisme de la Diputació de Barcelona, va destacar que “el turisme no és només un motor econòmic, sinó també una eina de transformació social que ens obliga a adoptar polítiques públiques compromeses amb la sostenibilitat, la convivència ciutadana i la dignificació laboral del sector.”
En aquesta línia, Xavier Font, Subdirector General de Desenvolupament Turístic Territorial de la Generalitat de Catalunya, va subratllar la necessitat d’un model més equilibrat: “Estem treballant per dimensionar els límits acceptables del turisme, deslocalitzar l’activitat i posar el benestar dels residents al centre de totes les actuacions.” Finalment, José Mansilla, doctor en Antropologia Social, investigador i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, va assenyalar que “el govern té les eines legislatives per marcar la direcció del turisme, però aquesta ha d’integrar les demandes socials per construir models més justos i sostenibles.”
El turisme com a eina de transformació: vinculant-lo a l’Economia Social i Solidària
La segona taula rodona es va centrar en el paper de l’Economia Social i Solidària com a motor de canvi. Inmaculada Díaz, docent i investigadora al Grup de recerca TUDISTAR, va posar èmfasi en la necessitat de projectes amb un retorn social positiu: “Els projectes turístics han de generar beneficis socials i ambientals més enllà dels econòmics, amb una visió sistèmica que valori tant els beneficis com els impactes generats. És necessari establir una política pública que prioritzi el turisme de proximitat, posant aquesta perspectiva per davant del model capitalista tradicional.”
Per la seva banda, Carla Izcara, tècnica en investigació i comunicació a Alba Sud, va destacar que, en territoris fortament turistificats, és imprescindible incloure el turisme en el debat sobre la transició ecosocial: “S’ha de transformar el sistema hegemònic del turisme per garantir que deixi de ser un mecanisme d’inèrcia cap a la desigualtat i esdevingui una oportunitat per a un desenvolupament sostenible i solidari.”
En aquesta línia, Xavi Palos, Secretari Tècnic de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), va remarcar que “Cal integrar conceptes com el decreixement i la mobilitat sostenible en el debat públic, apostant per indicadors que reflecteixin valors socials i ambientals.“ I va afegir: “Des de la perspectiva de balanç social, s’ha de valorar no només la viabilitat socioempresarial, sinó també les condicions de gènere i la inclusivitat i mobilitat per construir un model de turisme més just”. També va defensar la creació d’un ecosistema turístic basat en el turisme de proximitat i el km0, que permeti mancomunar serveis i establir un relat compartit, orientat a les necessitats reals del territori i els seus habitants.
Xavi Rubio, Cap de Departament d’Economia Social i Solidària i Direcció de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, va afirmar que “L’Economia Social i Solidària (ESS) ha d’estar present allà on és més necessària, perquè ens trobem en un moment d’emergència climàtica que exigeix accions immediates. Hem de liderar una transició ecosocial justa que posi al centre les persones, el territori i el medi ambient. Per això, ens proposem tres grans objectius: primer, reforçar la resiliència de les empreses de l’ESS, ajudant-les a créixer, retenir talent i digitalitzar-se; segon, garantir que tothom tingui accés a l’ESS, sense exclusions; i tercer, fer de l’ESS una referència transversal, demostrant que en sectors com el turístic, es poden adoptar pràctiques responsables gràcies a eines com el finançament ètic.”
La inclusió i la perspectiva de gènere en el turisme
La jornada va concloure amb una taula dedicada a la perspectiva de gènere i la diversitat LGBTIQ+ en el turisme. La Dra. Daniela Freund, professora i investigadora de l’IQS Barcelona – URL, va afirmar que “no es pot fer un canvi de paradigma sense posar al centre les persones i el planeta. Necessitem un lideratge transformador, inspirat en l’ètica feminista de la cura, que s’allunyi de la competitivitat.”
Mercè Otero, catedràtica i professora de llatí, Creu Sant Jordi 2019 i activista feminista, va defensar que “Barcelona necessita espais que reconeguin la història de la comunitat LGBTI, un aspecte encara pendent a la ciutat.” Amb aquesta perspectiva, Jordi Samsó, president del Casal Lambda, va destacar que “Barcelona disposa d’espais segurs per a la comunitat LGBTI, on es defensen els drets humans i es visibilitza la diversitat, especialment per a aquelles persones que venen d’entorns on la seva identitat és perseguida.”
Finalment, Nur Abellan, docent al CETT-UB i investigadora del grup de recerca TURCiT, va concloure: “És essencial garantir espais inclusius i segurs en el turisme per fomentar una convivència respectuosa i celebrar la diversitat, assegurant que tothom pugui gaudir d’experiències turístiques sense discriminació ni barreres.”
Un futur turístic més sostenible i inclusiu
La jornada va posar en relleu la necessitat immediata de transformar el turisme en una activitat més sostenible, inclusiva i equitativa. Els experts van coincidir en la importància d’impulsar un lideratge transformador i polítiques que prioritzin el benestar de les persones, la protecció del territori i la cura del medi ambient per sobre dels interessos econòmics. Amb aquest esdeveniment, Aethnic reafirma el seu compromís amb un model de turisme responsable que garanteixi un futur més equilibrat i sostenible per a la ciutat i el planeta.
Consulta la Galeria de fotos de la jornada.
Sobre Aethnic
Des del 2006, Aethnic treballa per promoure el Turisme Responsable i Sostenible (TRS), un model que posa el focus en el respecte pel territori, el medi ambient i les cultures locals, alhora que impulsa l’economia local i el benestar de les comunitats. L’organització col·labora amb actors locals per garantir que el TRS tingui un impacte ecològic mínim, tot generant beneficis significatius per a les comunitats i les economies dels territoris on opera. Amb una àmplia trajectòria en l’assessorament i la gestió de projectes de TRS tant a escala local com internacional, Aethnic es consolida com un referent en afrontar els reptes emergents de la transició socioecològica.
