Un espai per qüestionar el model turístic actual i obrir camí cap a noves maneres de relacionar-nos amb els territoris.

El passat 14 de novembre, Aethnic va reunir a Ca l’Alier més de 60 persones en la Jornada “Cap a un turisme regeneratiu: repensar el present, construir el futur”. Un espai de debat profund, honest i plural que va posar sobre la taula els límits del model turístic actual i els camins emergents cap a un model regeneratiu, capaç de generar vitalitat ecològica, social i comunitària.

La Jornada va combinar una conferència inaugural d’alt impacte amb dues taules rodones complementàries que van oferir mirades institucionals, comunitàries, acadèmiques i d’experiències pràctiques transformadores.

Conferència inaugural: la regeneració com a procés viu i en evolució constant

A càrrec de Charles van der Kerkhof (Fjällgås Agency)

La conferència inaugural va situar la regeneració com un procés dinàmic que requereix repensar profundament la nostra relació amb la terra i amb els sistemes que la sostenen.

Algunes de les idees més destacades van ser:

• La regeneració no és un objectiu final, sinó una manera viva d’estar al món.
• La metàfora de “la tanca” va il·lustrar com avui protegim la natura de nosaltres mateixos, i no a l’inrevés.
• La salut humana i la salut planetària són indivisibles, i el turisme contribueix notablement a la crisi climàtica.
• El model de l’iceberg ens recorda que, per transformar el turisme, cal actuar sobre les estructures profundes, no només sobre els símptomes.
• Va alertar sobre el shifting baseline syndrome, que normalitza estats degradats del medi i ens fa perdre la perspectiva del que hauria de ser un ecosistema sa.
• Va reivindicar la necessitat de repensar els sistemes alimentaris, clau en qualsevol transició regenerativa.
• I va destacar el paper del lideratge regeneratiu i de la mirada intergeneracional com a palanques per prendre decisions que tinguin sentit durant les pròximes set generacions.

Taula rodona 1 – “Turisme sota pressió: reptes i tensions del model actual”

Moderada per Jesús Martín

Aquesta primera taula va oferir una diagnosi clara i plural de les tensions que travessen el model turístic actual.

Principals idees de la Taula: 

Xavier Font (Subdirecció General de Desenvolupament Turístic Territorial)

• Les destinacions són sistemes complexos i intersectorials, cosa que fa que la governança sigui imprescindible però alhora difícil.
• Les polítiques públiques estan virant del creixement a la gestió del fenomen i incorporen cada cop més la perspectiva dels residents. Per exemple, el pla estratègic de màrqueting de Catalunya se centra en el propi resident.

Eva Vilaseca (Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial)

• La crisi climàtica, la pressió de l’aviació i la desigualtat d’accés al turisme exigeixen un canvi de model profund.
• Cap projecte econòmic ni polític tindrà èxit si no es té en compte la situació ecològica del planeta.

Ernest Cañada (Alba Sud)

• Un 33% de la població no pot accedir a l’activitat turística. Les vacances, a banda de l’oci i el lleure, han de tenir la funció de descans i de desenvolupament personal.
• Avui en dia, el centre de la discussió no està en el subjecte de la política turística. Aquest hauria de ser la majoria de la població que no pot fer turisme. Cal construir propostes per a la majoria de la població. 

José Antonio Donaire (Comissionat de Turisme Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona)

• El turisme genera desigualtats laborals, expulsió residencial i tensions entre el “front” (entès com la preservació de la qualitat de vida del resident i de la seva identitat) i el “back” (entès com la banalització dels espais) de la ciutat.
• A Barcelona ja s’estan prenent mesures per limitar el creixement del turisme. Per exemple: la reducció de 7 a 5 terminals de creuers al Port de Barcelona; la limitació de l’accés d’autocars turístics a la ciutat; l’extinció de llicències de més de 10.000 HUTs; i la reducció del nombre de turistes en Espais de Gran Afluència turística i la recuperació de la vida veïnal.

Aquesta taula va evidenciar que mantenir aquest “statu quo” no és viable, i que cal obrir espais de governança compartida per afrontar un context de límits ecològics, socials i humans.

Taula rodona 2 –“Del límit a l’oportunitat: cap a un model regeneratiu”

Moderada per Carla Cama

La segona taula va aprofundir en el concepte de turisme regeneratiu des de quatre mirades complementàries: governança comunitària, projectes europeus, experiències transformadores al territori i propostes de canvi basades en la coherència personal.

Principals mirades dels ponents:

Òscar Gussinyer (Resilience Earth)

• Va situar el debat en la governança i la complexitat.
• Va defensar que cal deixar de “parlar només de turisme” i mirar el territori com un sistema viu, amb veus diverses i potencial comunitari .
• La regeneració requereix diàleg, escolta i estructures flexibles que permetin processos, no solucions tancades.

Nicolás Espitalier (B.Link)

• Va aportar una visió europea: el 2022 el concepte era gairebé desconegut i el 2025 comença a consolidar-se, però encara és molt conceptual.
• Va mostrar com projectes europeus vinculats a l’esport estan aterrant la regeneració i generant impacte positiu i cooperació territorial .

David Isern (Cerdanya Viva / Institut Regeneratiu)

• Va explicar com la regeneració comença sovint amb crisis i punts d’inflexió personals i organitzacionals.
• Va relatar la transformació d’un hotel tradicional en un ecosistema viu, amb governança compartida i connexió amb la natura com a eix central.

Anna Alaman (Open Eyes / Regenerators)

• Va descriure la regeneració com coherència, resiliència i sacrifici.
• Va destacar que cal “mirar cap endins” i revisar constantment com generem vitalitat o drenatge en les nostres pràctiques i organitzacions.
• Va aportar idees potents sobre com la regeneració pot començar tot posant en relació turistes, veïnat i comunitats.

Conclusions de la Jornada

La Jornada del 14 de novembre va deixar tres missatges clau:

1. No hi ha transició regenerativa sense límits: ecològics, socials i polítics.
2. La regeneració no és una tècnica: és una pràctica relacional i comunitària que es construeix en processos lents, situats i dialogats.
3. Les experiències compartides mostren que és possible transformar projectes, organitzacions i territoris, però cal valentia, coherència i governança distribuïda.

Des d’Aethnic volem agrair profundament la participació de totes les persones que vau fer possible aquesta Jornada: ponents, institucions, entitats, projectes i assistents. La qualitat de les aportacions, la generositat dels debats i la voluntat d’obrir nous camins confirmen que existeix una energia col·lectiva real per repensar el turisme i avançar, de manera valenta i compartida, cap a models que regenerin la vida en totes les seves formes.

Aquesta Jornada és només un pas més dins d’un procés més ampli. Des d’Aethnic reafirmem el nostre compromís de seguir impulsant espais de diàleg, aprenentatge i cocreació amb el sector, les comunitats i les administracions. Continuarem treballant perquè el turisme a Catalunya esdevingui un motor de transformació positiva, arrelat al territori, a les persones i al futur.

 

Esdeveniment organitzat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa. 

Finançat amb impost turístic.