AETHNIC
TURISME SOSTENIBLE
La nostra proposta
Quan viatgem deixem empremta.
Pot ser una empremta positiva i beneficiar les poblacions locals o, al contrari, deixar una empremta negativa i malmetre els espais naturals, les formes de vida tradicionals i les condicions de vida de la gent local”.
Des del 2006, apostem per canviar el model turístic convencional i treballem per transformar els impactes negatius de l’activitat en externalitats positives per a la destinació i la seva gent. Des de l’entitat promovem el Turisme Responsable i Sostenible (TRS), una manera respectuosa d’entendre el turisme que fomenta el desenvolupament sostenible i la justícia global.
A Catalunya, impulsem la Xarxa de Turisme Responsable i Sostenible (TRS), un espai de relació, encontre, debat i impuls del TRS obert a l’administració pública, entitats, empreses turístiques, acadèmics, i estudiosos del turisme.
“Junts podem transformar el turisme per millorar el nostre ecosistema i la nostra qualitat de vida. Per aconseguir-ho, necessitem canviar el model actual envers els ODS de l’Agenda 2030 de l’ONU, i promoure i implementar els principis del Turisme Responsable i Sostenible”.
Aquests són dos dels compromisos més importants que han guiat les nostres accions dins de l'entitat
El Turisme Responsable i Sostenible (TRS)
Des del seu naixement, Aethnic aposta per fer del turisme una activitat socioeconòmica capaç de generar beneficis a petita i gran escala. Des de l’entitat som coneixedores dels múltiples impactes positius que deriven del turisme i és per això que treballem per potenciar-los, estendre’ls i mantenir-los.
Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), el turisme sostenible és aquell que té totalment en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones (UNWTO, 2005). Alhora, l’objectiu fonamental del turisme sostenible és mantenir-se en el temps sense deixar d’obtenir la màxima rendibilitat econòmica, protegir els recursos naturals que el sustenten, i respectar i involucrar la població local (Pérez de las Heras, 2004).
Pel seu dinamisme i transversalitat, pel seu fort impacte sobre el medi ambient i els ecosistemes globals, així com també per la indubtable relació que estableix entre els visitants, la indústria, l’entorn i les comunitats amfitriones, el turisme està al centre del debat sobre la sostenibilitat, tant per les externalitats negatives que genera com per la contribució que hi pot aportar.
Per tot això, l’equip d’Aethnic treballa per impulsar un model turístic que sigui responsable i sostenible i que per damunt de tot, esdevinigui un catalitzador de benestar, bonança, riquesa, prosperitat, equitat, creixement i justicia.
El concepte "sostenibilitat"
Lluny de ser recent, el concepte de “sosteniblitat” ja fa anys que compta amb una llarga trajectòria.
Durant els anys setanta del segle XX, diversos estudiosos van fer palesa l’excessiva pressió que el consumisme i el creixement econòmic exercien sobre el planeta i molts d’ells van fer ressò de les conseqüències que en podrien derivar. Fins i tot, alguns apuntaven el desequilibri entre el desenvolupament humà i els límits ecològics i auguraven “possibles conseqüències de magnituds desastroses”.
L’any 1968 nombrosos economistes i humanistes es van arranjar per debatre els límits del creixement econòmic i van publicar, l’any 1972, el llibre The límits of growth el qual qüestionava i advertia sobre la inviabilitat d’un model socioeconòmic basat en el paradigma del “creixement sense límits” i reclamava amb contundència un sistema global sostenible i equilibrat.
Tot i això, no va ser fins l’any 1987 que es va formalitzar la noció de “sostenibilitat” amb l’Infome Brundtland. Aquest va definir el “desenvolupament sostenible” com “aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats” .
Des de llavors, la sostenibilitat s’ha aplicat en nombrosos sectors; i en el cas del turisme, el TRS ha estat definit i articulat en diverses convencions i declaracions internacionals, com ara la Declaració de Ciutat del Cap, la Declaració de Marràqueix i la Declaració de Barcelona.
Declaració de Barcelona
“Reconeixem que la sostenibilitat ja no és una opció sinó una aposta irrenunciable i que, a través del desenvolupament del TRS, les ciutats poden ser motors de progrés social i econòmic, amb gran potencial per contribuir a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, i a la salvaguarda de la diversitat d’expressions culturals i recursos ambientals, incloent el patrimoni material i immaterial que allotgen”.
“A través del turisme les nostres ciutats han de generar espais d’entesa i construir una oferta sostenible, on visitants i ciutadans s’integrin i convisquin en harmonia, minimitzant els impactes negatius que el turisme pugui tenir en aquests àmbts i reforçant els vincles positius amb les economies locals”.
Consulta la Declaració de Barcelona per saber-ne més.
Què aporta el TRS? (alguns exemples)
- Promou la conservació del patrimoni.
- Respecta i preserva l'autenticitat sociocultural.
- Promou i enforteix el desenvolupament econòmic local.
- Afavoreix el consum responsable.
- Minimitza els impactes ambientals.
- Minimitza els impactes ambientals.
Què passa quan el turisme no és sostenible?
Quan el turisme no es planifica, desenvolupa i gestiona de manera sostenible, aquest pot generar externalitats negatives molt perdjudicials, tant a curt com a llarg termini.
Generalment, el turisme sostenible s’estableix sobre tres grans eixos: l’econòmic, el social i l’ambiental, i per tant, els seus impactes negatius poden afectar qualsevol d’aquestes àrees. Tanmateix, prenent en consideració que el turisme és un sector transversal i transdisciplinari, les externalitats derivades d’aquesta activitat poden afectar la destinació de manera integral.
Alguns impactes del turisme "No Sostenible"
- Pèrdua de la pròpia identitat.
- Desaparició de petits comerços locals.
- Encariment dels productes bàsics.
- Augment del preu dels habitatges.
- Augment de la contaminació.
- Explotació de recursos.
- Massificació d'espais i gentrificació.
- Distribució desigual dels beneficis econòmics.
- Aparició d'actituds de turismofòbia i xenofòbia.
- Pèrdua de la biodiversitat.
- Acceleració del canvi climàtic.
- Privatització i banalització d'espais públics.
Què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio de Janeiro, 2012) va donar com a resultat l’acord de tots els Estats Membre de les Nacions Unides per desenvolupar un full de ruta que permetés fer front als reptes urgents del planeta. Posteriorment, l’any 2015, els 193 Estats Membre de l’ONU van signar l’Agenda 2030 i es van comprometre a emprendre mesures per afrontar els reptes socials, econòmics i ambientals de la globalització, tot posant al centre les persones, el planeta, la prosperitat i la pau.
Avui en dia, l’Agenda 2030 es constitueix com un full de ruta integral, multidimensional i d’aplicació universal que marca l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030. A l’epicentre de l’Agenda s’hi troben 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) “a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles”. Tanmateix, tots els ODS sumen un total de 169 metes específiques que contribueixen a l’acompliment dels objectius generals.
Els ODS i el turisme
L’Agenda 2030 menciona el sector en 3 ocasions ben concretes: a l’Objectiu 8, sobre treball digne i creixement econòmic; a l’Objectiu 12, sobre producció i consum responsables; i a l’Objectiu 14, sobre vida submarina. Malgrat tot, l’abast i la transversalitat del sector turístic fan que aquest tingui una contribució, tant directa com indirecta, en l’acompliment de qualsevol dels 17 objectius.
Per exemple, el turisme pot tenir una contribució important en: la reducció de la pobresa (Objectiu 1), la igualtat de gènere (Objectiu 5), l’energia assequible i no contaminant (Objectiu 7), les ciutats i comunitats sostenibles (Objectiu 11), l’acció pel clima (Objectiu 13) i la vida dels ecosistemes terrestres (Objectiu 15).
L’Organització Mundial del Turisme (UNWTO) lidera els treballs de seguiment i impulsa el desenvolupament dels objectius relacionats amb la transformació del turisme.
“L’OMT està encarregada de la promoció del turisme responsable, sostenible i accessible per a tothom que tingui en el punt de mira el compliment de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’abast dels quals és universal”.
Actualment, l’OMT està integrada per 156 països entre els quals promou l’aplicació del Codi Ètic Mundial per tal de maximitzar la contribució socioeconòmica del turisme i, alhora, minimitzar els seus impactes negatius.
Pla Nacional per a la implementació de l'Agenda 2030
El 25 de setembre de 2019 el Govern de Catalunya va aprovar el Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya.
La majoria dels compromisos tenen una dimensió interna i s’orienten a Catalunya.
També hi ha compromisos a escala global, que reafirmen el compromís de Catalunya amb la comunitat internacional.
Inclou 696 compromisos únics que alhora esdevenen 920 ja que alguns d’ells s’inclouen a diversos ODS o a més d’una fita dels mateixos objectius.
L'Agenda 2030 a Barcelona
- Localització: Determinar quins objectius i metes concretes implica l'Agenda 2030 per a Barcelona.
- Avaluació: Utilitzar dades per conèixer la situació i l'evolució de la ciutat respecte a les metes establertes.
- Innovació: Posar en marxa nous plantejaments en les polítiques que són necessàries assolir les metes.
- Aliances: Treballar conjuntament administracions públiques, empreses, entitats socials i ciutadania.
- Sensibilització: Difondre el coneixement de l'agenda i estimular el debat públic.
- Lideratge: Impulsar l'Agenda 2030 en l'escenari nacional i internacional, conjuntament amb altres ciutats.
